Biblioteca Can Manyer

 Miquel Martí i Pol, 6, 08339 Vilassar de Dalt, Barcelona  b.vilassard.cm@diba.cat  937 53 09 52

El Banquet celestial és la segona novel·la de Donald Ray Pollock, autor nord-americà nascut a Knockemstiff, Ohio, el 1954. Les seves obres es caracteritzen per un retrat cru i directe de la vida rural dels Estats Units. Pollock va passar gran part de la seva vida treballant en una fàbrica abans d'iniciar la seva carrera literària, i això es reflecteix en la duresa de les seves obres. La seva narrativa és realisme brut i comparteix certes influències de la literatura americana contemporània, com la de Charles Bukowski o Cormac McCarthy.El Banquet celestial segueix diversos personatges en un petit poble de l’Ohio, tots ells marcats per vides trencades, víctimes de la violència, la pobresa i la desesperació. Els protagonistes són figures marginals, sovint atrapades en un cicle de sofriment, i de destrucció. La trama gira al voltant de les seves decisions, els seus desitjos incomplerts i les seves vides destruïdes. Pollock mostra un retrat de la vida humana sense embellir-la, amb escenes de gran brutalitat i una exploració profunda del mal i la bondat dins de cada individu. El llenguatge de la novel·la és directe, amb passatges foscos que desborden força emocional i una certa ironia tragicòmica que aporta una dimensió més rica a la narració.La novel·la és un retrat dur de la desesperança humana, i per això pot resultar obra difícil per a molts lectors. La cruesa i la violència en la narrativa dels seus personatges i situacions poden superar els límits de la tolerància d'alguns lectors o lectores, però és aquesta mateixa visió extrema del món el que fa que El Banquet celestial sigui una obra tan potent i impactant. La forma en què Pollock aprofundeix en les emocions internes dels seus personatges, mostrat en moments de gran violència o en reflexions, fa que la novel·la sigui més que una història de supervivència; és una meditació sobre la vida, la mort i les seves conseqüències.El Banquet celestial se suma a altres obres de la literatura americana que exploren les profunditats de l'existència humana, com les obres de Cormac McCarthy, especialment The Road, que també tracten la violència i la desolació, o les narracions crues de Raymond Carver. Pollock no només escriu sobre la vida dura de l'Ohio, sinó que amb la seva visió descarnada del mal, aconsegueix fer una reflexió universal sobre l'ànima humana.Podem dir que El Banquet celestial és una obra que no és per a tots els lectors, però que, per aquells que busquen una reflexió profunda sobre els aspectes més foscos de la condició humana, ofereix una experiència literària intensa. La cruesa de la seva narració i l'autenticitat de la seva visió del món la converteixen en una peça destacada dins de la literatura contemporània americana.

Gemma Calduch (Barcelona, 1968), periodista i creativa publicitària debuta en la literatura catalana amb aquesta novel·la que parteix d’un vers de Joan Maragall per enllaçar les sirenes amb l’estranyesa i la fragilitat humanes. L’acció se situa a Port, un petit poblat pesquer devastat per la fam, el fred i la brutícia. Un dia, en Príam aconsegueix pescar una sirena i la porta al poble. La presència d’aquesta criatura actua com a catalitzador, i provoca reaccions diverses entre els habitants del poble, des de la indiferència més absoluta fins a l’esperança de recuperar coneixements i sabers perduts, passant per l’anhel de la joventut de provar-se a un mateix o els records dolorosos del passat; la sirena es manifesta en petites quotidianitats farcides de pors, dubtes i desitjos no sempre expressats.Si sabessis el mar com és bonic recorda en alguns aspectes a La pell freda d’Albert Sánchez Piñol, especialment en la relació atracció-rebuig que els personatges estableixen amb la criatura aquàtica. Aquesta continuïtat, que Calduch explicita en una nota final, ens obre a noves preguntes sobre la naturalesa de les sirenes i el seu paper en el món de Port. La sirena de Calduch, a diferència de les criatures de Sánchez Piñol, s’assembla al model més conegut: bella, amb cua de peix, i perillosa, ja que genera certa atracció hipnòtica.En resum, una lectura àgil i imaginativa, amb una cocció lenta i sense grans girs de timó, on es despleguen un seguit de violències que revelen la condició més tràgica de l’ànima humana. Una història sobre la desesperació i l’aïllament —tant físic com simbòlic— en el que viuen tots els personatges. Calduch aconsegueix submergir-nos en un món incomunicat, on cada interacció està marcada per l’angoixa i la necessitat. La sirena, més que un ésser fantàstic, esdevé una metàfora de les nostres pròpies fragilitats, pors i desitjos. Confronta els habitants de Port amb les seves contradiccions més profundes i amb l’anhel de l’amor; que, com un far, sempre brilla a la llunyania.

Hi ha llibres que et transporten a llocs llunyans, i n’hi ha d’altres que et trasbalsen per dins. Una mujer en la noche polar fa les dues coses alhora. Aquesta és la història real de la Christiane Ritter, que l’any 1934 viatja a la inhòspita illa de Spitsbergen, a l’Àrtic, on l’espera el seu marit. Amb una prosa senzilla descriu la bellesa salvatge del paisatge polar, el silenci absolut, les tempestes que ho escometen tot i la llum canviant que marca el pas del temps. Però també s’endinsa en el dia a dia a la cabana que comparteixen: un espai petit, i a on cuinar esdevé un acte gairebé sagrat. L’autora també passa molts dies sola, mentre els homes surten a caçar, i la rutina es converteix en una forma de llibertat i autodescobriment: endreçar la cabana, escriure, dibuixar i cuidar els detalls més insignificants, tenen un valor essencial. Lectura ideal per una tarda d’hivern, amb manta i silenci, o per a quan et calgui recordar que la vida, fins i tot en la foscor, pot ser lluminosa.

Va treballar fins a l'últim dia (va morir el 2020 a 80 anys) i ens va deixar una extensíssima obra. Però durant dècades es va negar a reeditar les seves millors creacions, pensant només en allò que feia en el present. Finalment, va claudicar, i no només això sinó que va cedir els originals per tal de restaurar-los a l'insigne colorista José Villarubia, amb qui ja havia treballat abans. La feina feta és extraordinària, a l'altura del geni de Corben i ens permet gaudir de nou del seu títol més conegut: "Den", de la que aquí us presento la primera part: "Nuncanada". Publicada inicialment per parts en revistes a mitjans dels anys 70, se'n van fer compendis en forma de novel·les gràfiques. A Espanya de la mà del gran editor Josep Toutain, amb un èxit rotund, però mai reeditades.

Richard Corben ha estat un dels més grans artistes que ha donat el còmic. La potència de les seves imatges, plenes de força i plasticitat, envoltades d'erotisme i d'hiperviolència, i els seus colors saturats (creats amb una tècnica artesanal única en la indústria), feien tal efecte als ulls dels lectors que ja no se'n separaven mai. Les seves portades són mítiques, i va ser l'estrella indiscutible de l'època daurada de les revistes de còmic per a adults, en els anys a cavall dels 70 i els 80.

Balada para Sophie és la història de dos pianistes i d’una rivalitat vital nascuda de l’enveja i de la fascinació, dos sentiments que alhora marquen les decisions que prenen al llarg de la vida els protagonistes i sobre les que construeixen la seva història. Tot comença quan Julien Dubois, un dels pianistes, és entrevistat per una reportera del diari Le Monde i acaba explicant tota la seva història.

Tot i ser la seva primera obra, Ana Pessoa sorprèn i atrapa als lectors i lectores amb aquest relat fresc, irònic i ple d'humor sobre el món de l'adolescència. Una bona història dirigida al públic juvenil que tracta temes com l’amor o la construcció de la pròpia identitat i que reflexiona sobre diversos temes com la religió, la ciència o la visió adulta del món.

Un dia decideix comprar-se una llibreta vermella on a través de les seves reflexions i relats ens anirà descobrint la seva singular personalitat, les seves emocions, pensaments i sentiments. L'N assegura que la llibreta no és un diari, que té vida pròpia, que les seves pàgines es mouen i que dins seu hi amaga personatges insòlits i fascinants.

LaBiblioteca Can Manyerocupa la nau més moderna i rehabilitada de tot el conjunt industrial de can Manyer, un dels últims exemples del passat industrial tèxtil de Vilassar. La seva arquitectura és característica d'un recinte industrial de finals del s. XIX amb gran espais, suportats per columnes de ferro i amb terres de paviment hidràulic.

l'N, que no es vol definir com una nena, però si com una karateka, li agrada escriuré, però afirma que li agrada més el karate i lluitar amb en Raul. Odia al seu germà i li desitja constantment que tingui una "evacuació de femta de consistència fluida. L’N té 14 anys i somia en aconseguir el cinturó negre i en fer un petó a en Raul."

Características:

Acceso para sillas de ruedas Aparcamiento adaptado para sillas de ruedas Aseo adaptado para sillas de ruedas Aseos unisex